At the IGTP TODAY
Un macroestudi internacional amb la participació d'investigadors del projecte GCAT|Genomes for Life de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) ha localitzat 11 noves regions cromosòmiques implicades en la susceptibilitat a la infecció pel SARS-CoV-2 i en la gravetat clínica de la COVID-19. El treball es publica a la revista Nature.
Des de 2019, prop de 1000 persones migrants de països endèmics han participat en un nou model de diagnòstic i atenció de les hepatitis víriques dissenyat pel Grup de Recerca de Virologia Clínica i Noves Aproximacions Diagnòstiques de l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) al Servei de Microbiologia de l'Hospital Germans Trias i Pujol, liderat per la Dra. Elisa Martró, juntament amb l'equip de Salut Pública Comunitària (ESPiC) de la unitat de Salut Internacional de Vall d'Hebron-Drassanes.
El programa COST (Cooperació en Ciència i Tecnologia) ha aprovat 70 noves accions i Espanya ha aconseguit coordinar 9 d'elles, ocupant el segon lloc en el rànquing de països que lideren accions COST, per davant Itàlia (coordinant 10 accions COST) i, en tercer lloc, França (coordinant 8 accions COST). 3 són projectes de de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP). Les accions COST tenen una durada de quatre anys i començaran a desenvolupar-se aquesta tardor.
L'activitat de la Fundació Èpica La Fura dels Baus, amb col·laboració de l'Institut Germans Trias i Pujol i el Barcelona Institute of Science and Technology es desenvoluparà de l'11 al 24 de juliol a l'antiga fàbrica CACI de Badalona
Investigadors del grup ICREC (Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca), en malalties cardiovasculars, a l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), segueixen treballant teràpies tecnològiques per reparar el teixit cardíac després d'un atac de cor. En un article publicat a Theranostics presenten l'estudi realitzat de les vesícules extracel·lulars de cèl·lules mare mesenquimals combinades amb enginyeria de teixits com a teràpia per a reparar el cor després d'un infart. Han dut a terme l'estudi en el model d'infart de cor porcí al Centre de Medicina Comparativa i Bioimatge (CMCiB) de l'IGTP.
L'IGTP i l'equip del Servei de Microbiologia del Laboratori Clínic de la regió Metropolitana Nord, amb la investigadora Elisa Martró al capdavant, ha esdevingut els primers en aconseguir la seqüenciació completa d'una mostra del virus de la verola del mico a Espanya. Aquesta fita, rellevant en sí mateixa, esdevé fonamental per ajudar a la vigilància epidemiològica de la infecció i a l'estudi de possibles brots, en tant que s'assoleix una bona caracterització i seqüenciació del material genètic del virus.
El grup d'immunologia de la diabetis ha publicat recentment en la revista Journal of Diabetes Research un article on es va avaluar l'efecte de l'exposició prenatal a la betametasona en el risc de desenvolupar la diabetis tipus 1
L'article a on es descriu el nou subtipus SCA49 ha estat publicat a la revista Brain Communications, i la troballa és destacada pel seu consell editorial. El nou subtipus s'ha descrit investigant membres d'una mateixa família a l'illa de Menorca. La troballa permet conèixer millor les bases patològiques de l'atàxia i obre la porta a fer diagnòstics presimptomàtics i assessorament genètic a persones portadores de l'alteració que causa la patologia i és el primer pas per identificar la causa i desenvolupar teràpies.
Un estudi liderat per investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) conjuntament amb els hospitals universitaris Germans Trias i Pujol i Parc Taulí, demostra que amb una mostra de sang perifèrica es poden identificar cèl·lules i molècules del sistema immunitari alterades específicament durant la fase de remissió parcial en la diabetis tipus 1 (DT1) pediàtrica per la seva monitorització i predicció. L’article està publicat a Frontiers in Immunology.
El grup de Càncer Hereditari de l'IGTP acaba de publicar a la revista Cell Reports un treball on descriuen el desenvolupament d'un sistema basat en cèl·lules mare de pluripotència induïda (iPSCs) per generar neurofibromes, tumors del sistema nerviós perifèric. Aquests tumors es desenvolupen en persones que tenen una malaltia hereditària molt prevalent, 1 de cada 3000 persones, anomenada Neurofibromatosis de tipus 1. Fins ara, mancava un mètode robust per generar neurofibromes humans en ratolins, i el model desenvolupat obre la possibilitat de provar nous tractaments per a aquests tumors.
