Una nova recerca explora el potencial de l’empagliflozina i sacubitril/valsartan com a tractament precoç després d’un infart de miocardi

Investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han dut a terme un estudi preclínic per analitzar els efectes de l'empagliflozina, sola o en combinació amb sacubitril/valsartan, en la fase inicial després d'un infart de miocardi. La combinació dels dos fàrmacs ha mostrat resultats prometedors.

L'infart de miocardi, conegut comunament com a atac de cor, continua sent una de les principals causes de malaltia i mort arreu del món. Quan es produeix, una part del múscul cardíac es queda sense oxigen a causa d'una artèria bloquejada. Aquesta manca d'oxigen provoca danys al teixit cardíac i desencadena una resposta inflamatòria per eliminar les cèl·lules mortes i iniciar el procés de curació.

Com a part d'aquesta resposta, es forma una cicatriu rica en col·lagen. Tot i que aquesta cicatriu és essencial per mantenir el cor unit, no pot contreure's com ho fa el múscul cardíac sa. Amb el temps, aquest teixit cicatricial no contràctil pot reduir l'eficiència amb què el cor bombeja la sang, modificar de manera perjudicial la forma i la mida del ventricle esquerre, i augmentar el risc d'arrítmies ventriculars malignes (problemes greus del ritme cardíac). Aquests efectes poden conduir al desenvolupament d'una insuficiència cardíaca.

Nous tractaments que ofereixen esperança per a la recuperació del cor

En els darrers anys, nous fàrmacs com sacubitril/valsartan i l'empagliflozina han millorat notablement el pronòstic de pacients amb insuficiència cardíaca crònica. Sacubitril/valsartan combina dos tipus de fàrmacs que actuen conjuntament per afavorir el funcionament del cor, regulant hormones implicades en la pressió arterial i l'equilibri de líquids, i ajudant l'organisme a conservar substàncies naturals que relaxen els vasos sanguinis i redueixen l'estrès cardíac. Això contribueix a reduir la inflamació, millorar la forma i funció del ventricle esquerre i disminuir la fibrosi miocàrdica. Per la seva banda, l'empagliflozina, desenvolupada inicialment per tractar la diabetis tipus 2, també ha demostrat tenir efectes protectors per al cor. Redueix la inflamació i l'estrès oxidatiu, augmenta la disponibilitat de molècules beneficioses com l'òxid nítric, optimitza l'ús d'energia del cor i afavoreix canvis positius en el ventricle esquerre.

Tot i que aquests tractaments ja han demostrat beneficis en la insuficiència cardíaca crònica, el seu potencial en la fase aguda immediatament posterior a un infart encara no s'ha estudiat prou. Per cobrir aquest buit, investigadors del grup de recerca en Insuficiència Cardíaca i Regeneració Cardíaca (ICREC) de l'IGTP, conjuntament amb l'Institut del Cor (iCor) de l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol (HUGTiP), han realitzat un estudi preclínic amb un model porcí d'infart de miocardi. Han avaluat com l'empagliflozina, sola o combinada amb sacubitril/valsartan, podria ajudar el cor en les primeres fases després d'un infart.

Explorant el tractament precoç després d'un infart

L'estudi, publicat recentment al Journal of the American Heart Association (JAHA), analitza els efectes d'aquestes intervencions després d'un atac de cor, examinant la inflamació, l'estrès oxidatiu, el metabolisme, la composició de la cicatriu, la funció cardíaca i el risc arrítmic.

Quan es va administrar empagliflozina sola, es van observar forts efectes antiinflamatoris, com ara una reducció del nombre de cèl·lules inflamatòries a la sang poc després de l'infart. També va ajudar a augmentar la disponibilitat d'òxid nítric i va modificar favorablement la composició de la cicatriu miocàrdica. Tot i això, el tractament amb empagliflozina sola no va comportar millores clares en la funció cardíaca global ni en la reducció del risc d'arítmies ventriculars.

En canvi, la combinació d'empagliflozina amb sacubitril/valsartan va donar resultats més prometedors: va reduir l'acumulació de col·lagen en el teixit cicatricial, va disminuir el remodelatge del ventricle esquerre i va reduir el substrat arrítmic, com es va evidenciar amb una menor probabilitat de desencadenar taquicàrdia ventricular durant les proves.

Pròxims passos cap a l'aplicació clínica

"Aquests resultats validen les propietats antiinflamatòries i l'efecte potenciador de l'òxid nítric de l'empagliflozina en el context de l'infart de miocardi, i posen en relleu els possibles beneficis addicionals de combinar-la amb sacubitril/valsartan per mitigar el remodelatge estructural i electrofisiològic advers", afirmen el Dr Felipe Bisbal i la Dra Carolina Gálvez-Montón, investigadors principals de l'estudi.

L'estudi forma part de la tesi doctoral de Daina Martínez, que ha defensat recentment la seva recerca doctoral a l'IGTP. "Aquest projecte ens ha permès entendre millor els mecanismes inicials de la reparació cardíaca i com la combinació de tractaments podria millorar la recuperació després d'un infart", explica.

Els autors subratllen la necessitat de futurs assaigs clínics per confirmar aquests resultats preclínics en pacients i establir el moment, la dosi i l'estratègia de combinació òptims per a la intervenció farmacològica després d'un infart de miocardi.

Referència

Martínez-Falguera D, Aranyó J, Ferrer-Curriu G, Teis A, Revuelta-Lopez E, Diaz-Güemes I, Monguió-Tortajada M, Fadeuilhe E, Rodríguez-Leor O, Poblador F, Montejo B, Roura S, Villuendas R, Sarrias A, Bazan V, Jorge E, Delgado V, Jimenez-Trinidad FR, Rigol M, Martinez-Micaelo N, Amigó N, Bayes-Genis A, Bisbal F, Gálvez-Montón C. Initiating Empagliflozin and Sacubitril/Valsartan Early After Acute Myocardial Infarction: Mechanistic Study. J Am Heart Assoc. 2025 May 26:e040214. DOI: 10.1161/JAHA.124.040214.