Un estudi liderat per l’IGTP revela la correlació entre la transcriptòmica de les lesions de tuberculosi i els paràmetres clínics dels pacients
Investigadors de la Unitat de Tuberculosi Experimental (UTE) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) i l'Hospital Universitari Germans Trias i Pujol han publicat un treball a la revista Nature Communications en què, per primera vegada, es correlaciona la transcriptòmica de lesions pulmonars de tuberculosi humana amb dades clíniques dels mateixos pacients.
L'estudi, encapçalat per la Dra. Cristina Vilaplana, ha aplicat tècniques d'RNAseq a 44 mostres fresques de teixit lesional i adjacent de pacients amb tuberculosi sensible i multiresistent a fàrmacs que es van sotmetre a cirurgia terapèutica. Els resultats mostren una separació clara entre teixit lesional i no lesional, amb una elevada expressió de gens proinflamatoris a les lesions. L'anàlisi de xarxes de coexpressió ponderada (WGCNA) ha permès identificar 17 mòduls transcriptòmics diferencials, i descriure un gradient d'abundància d'elements relacionats amb la resposta immune segons la localització dins de la lesió.
Tot i que prèviament ja s'havia estudiat la transcriptòmica de lesions, aquest és el primer treball que associa aquests perfils moleculars amb indicadors clínics dels mateixos pacients. "Les persones amb formes més severes de la malaltia presenten lesions més inflamades, mentre que els pacients amb millor evolució tenen perfils compatibles amb fases de reparació tissular", explica la Dra. Cristina Vilaplana.
Els investigadors han emprat com a clinical surrogates un qüestionari validat de qualitat de vida respiratòria (SGRQ) i la conversió del cultiu d'esput. "Hem confirmat que quan un pacient diu que es troba malament, això es reflecteix molecularment: les seves lesions presenten una resposta inflamatòria més intensa", afegeix Vilaplana. A més, els pacients que triguen més a negativitzar el cultiu d'esput -fet prèviament associat amb pitjor pronòstic- també mostren una major activació immune a nivell lesional. "Aquestes dades obren la porta a estratègies personalitzades: si als dos mesos veiem que el pacient no ha eliminat el bacil, potser caldria ajustar el tractament per modular la resposta inflamatòria i evitar un pitjor desenllaç clínic", conclou la investigadora.
Aquest estudi, iniciat el 2016, ha estat possible gràcies a la col·laboració amb institucions com el NCTLD (Geòrgia), el Francis Crick Institute, l'Imperial College London, i altres centres biomèdics nacionals i internacionals. Ha comptat amb el suport financer de l'Institut de Salut Carlos III, la Comissió Europea, AGAUR, SEPAR, Wellcome Trust, Medical Research Foundation, NIHR, NC3Rs, i dos dels programes CIBER: el CIBERES i el CIBEREHD.
Referència
Fonseca, K.L., Lozano, J.J., Despuig, A. et al. Unravelling the transcriptome of the human tuberculosis lesion and its clinical implications. Nat Commun 16, 5028 (2025). DOI: https://doi.org/10.1038/s41467-025-60255-w