Un nou estudi revela una teràpia prometedora amb una molècula que bloqueja microRNAs per tractar la distròfia miotònica tipus 1
Científic carregant mostres en un termociclador de RT-PCR al laboratori. Crèdit de la imatge: anamejia18 - Getty Images.
- Aquest avenç subratlla la importància de continuar investigant teràpies d'RNA dirigides a tractar trastorns genètics com aquesta malaltia, que fins ara no han comptat amb opcions de tractament efectives
- Els resultats de la recerca s'han publicat recentment a Science Advances, la revista multidisciplinària d'accés obert de l'Associació Americana per l'Avanç de la Ciència
Un equip d'investigadors ha identificat una teràpia prometedora basada en antimiRs per tractar la distròfia miotònica tipus 1 (DM1), un trastorn genètic complex causat per un nombre anormalment alt de repeticions CTG (un tipus de seqüència específica d'RNA) en el gen DMPK. Els resultats de la seva recerca acaben de publicar-se a Science Advances, la prestigiosa revista multidisciplinària d'accés obert de l'Associació Americana per l'Avanç de la Ciència (AAAS).
El treball l'han dut a terme investigadors del Grupo de Genómica Traslacional Humana de l'Instituto de Investigación Sanitaria de INCLIVA-Universitat de València (UV), liderat pel doctor Rubén Artero, en col·laboració amb l'empresa Arthex Biotech, sorgida dels resultats d'investigació d'INCLIVA i la UV, el Grup de Recerca Neuromuscular de Badalona (GRENBA) de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Instituto de Investigación Sanitaria Biogipuzkoa i l'Institut d'Investigació Sanitària La Fe.
L'estudi, realitzat en vuit línies cel·lulars musculars derivades directament de biòpsies de pacients amb DM1, va demostrar que el bloqueig dels petits RNAs reguladors anomenats microARNs mitjançant molècules perfectament complementàries, conegudes com a antimiR, augmenta l'expressió de la proteïna essencial MBNL1, que normalment està reprimida en DM1, causant disfuncions musculars.
La DM1 s'origina per una disminució en la proteïna MBNL1, contribuint a un ampli espectre de símptomes clínics associats amb la malaltia. L'estudi va mostrar que les cèl·lules no tractades de pacients amb DM1 presentaven nivells elevats de miR-23b i miR-218, microRNAs que reprimeixen MBNL1.
En un desenvolupament encoratjador, els tractaments amb antimiRs no només van augmentar els nivells de MBNL1, sinó que també van millorar significativament les funcions que normalment realitza aquesta proteïna i les cèl·lules musculars. Sorprenentment, la teràpia també va reduir la quantitat de molècules amb les expansions responsables de la malaltia, evitant la formació de cúmuls d'expansions i proteïna MBNL1 coneguts com a "foci ribonuclears". El millor antimiR va aconseguir revertir el 68% dels gens desregulats, oferint esperances de beneficis terapèutics més amplis en pacients amb DM1, independentment de les variacions genètiques intrínseques entre les línies cel·lulars utilitzades.
La doctora Gisela Nogales, líder del grup GRENBA a l'IGTP i autora de l'estudi, explica: "Gràcies a la col·laboració dels pacients en aquest treball, s'han pogut estudiar diversos models cel·lulars derivats dels mateixos, en què s'ha vist que els antimiRs tindrien potencial terapèutic en pacients amb diferents graus d'afectació de DM1".
Per la seva banda, el doctor Rubén Artero, autor de correspondència de l'estudi comenta que "aquest estudi ha mostrat el gran potencial dels antimiRs per tractar diferents formes de distròfia miotònica tipus 1, alliberant la proteïna MBNL1 i millorant la seva producció". La doctora Estefanía Cerro, primera autora de l'article, afegeix que "si els estudis clínics són positius, els antimiRs poden convertir-se en una estratègia terapèutica viable per la DM1, oferint esperança als pacients afectats per aquesta debilitant malaltia".
Aquest avenç subratlla la importància de continuar investigant teràpies d'RNA dirigides per tractar trastorns genètics com la DM1, que fins ara no han comptat amb opcions de tractament efectives.
Sobre la Distròfia Miotònica tipus 1
La DM1 és una malaltia genètica rara, actualment sense tractament efectiu, que afecta aproximadament 1/8.000 persones de la població. La malaltia afecta múltiples sistemes i òrgans, és progressiva i pot aparèixer en qualsevol moment de la vida. A més, es manifesta abans i és més greu quan es transmet a la descendència.
La DM1 incideix principalment en els músculs de les extremitats, provocant debilitat i atròfia, comprometen la mobilitat, i també afecta les funcions cognitives i provoca arrítmies cardíaques, entre altres símptomes.
Referència
Cerro-Herreros E, Núñez-Manchón J, Naldaiz-Gastesi N, Carrascosa-Sàez M, García-Rey A, Losilla DP, González-Martínez I, Espinosa-Espinosa J, Moreno K, Poyatos-García J, Vilchez JJ, de Munain AL, Suelves M, Nogales-Gadea G, Llamusí B, Artero R. AntimiR treatment corrects myotonic dystrophy primary cell defects across several CTG repeat expansions with a dual mechanism of action. Sci Adv. 2024 Oct 11;10(41):eadn6525. DOI: 10.1126/sciadv.adn6525.
Finançament
Aquest treball ha estat finançat pels següents organismes: beca HR17-00268 (R.A.) de la Fundació Bancària "la Caixa", beca PROMETEO/2020/081 (R.A) de la Generalitat Valenciana, beca PI22/00104 (G.N.-G.) de l'Instituto de Salud Carlos III, beca #24757 (G.N.-G.) d'AFM-Telethon, beques CNS2022-135519 (G.N.-G.) i PID2020-118730RB-I00 (M.S.) del Ministerio de Ciencia e Innovación, beca postdoctoral de la Generalitat Valenciana APOSTD/2019/142 (E.C.-H.), beca predoctoral de la Generalitat Valenciana FDEGENT/2020/001 (I.G.-M.), beca I-PFIS de l'Instituto de Salud Carlos III IFI20/00022 (J.N.-M.), Headstart d'EIT Health (UE), projecte "ARTHEx-DM1" (2020-HS-0215) (B.L.), beca SNEO-20201136 (B.L.) de CDTI NEOTEC, beca IMIDTA/2021/65) (B.L.) de GVA-IVACE, i beca postdoctoral Torres Quevedo PTQ2020-011110 (E.C.-H.). Finançament addicional prové del projecte "DISMIOTATX" amb referència CPP2022-009960, finançat pel MCIN/AEI/10.13039/501100011033 i per la "Unió Europea NextGenerationEU/PRTR" per (B.L., G.N.-G., i R.A).
Notícia compartida amb INCLIVA.