L'estudi de cèl·lules immunitàries ajuda a millorar el seguiment del risc de rebuig en trasplantaments de ronyó

Investigadors de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP) han analitzat les cèl·lules B reguladores de pacients que han passat per un trasplantament de ronyó, avaluant el seu potencial com a marcadors predictius de risc de dany i rebuig de l'òrgan. El treball, publicat a la revista Frontiers in Immunology, revela la importància d'estudiar el sistema immunitari en aquests casos i proposa noves eines per a l'àmbit clínic.

Actualment, el trasplantament de ronyó és el tractament més efectiu per assegurar la supervivència i millorar la qualitat de vida dels pacients amb malaltia renal crònica en estadis finals, i és una pràctica àmpliament utilitzada en el nostre sistema de salut. No obstant això, el seguiment dels pacients trasplantats i els marcadors de la tolerància a l'òrgan trasplantat continuen sent limitats. Els biomarcadors disponibles són robustos però poc refinats i en la majoria de casos es requereix fer una biòpsia renal per poder fer un diagnòstic acurat sobre l'estat de l'òrgan i el possible rebuig incipient. La biòpsia renal és una tècnica altament invasiva i només permet veure dany renal en estadi ja avançat.

Per abordar aquestes limitacions, un estudi publicat recentment a la revista Frontiers in Immunology explora l'ús de l'anàlisi de cèl·lules immunitàries, en concret les cèl·lules B reguladores, per monitorar el risc de dany i rebuig en pacients amb trasplantament renal. El treball l'ha realitzat un equip d'investigadors del Grup de Recerca en Malalties d'Afectació Renal (REMAR) de l'IGTP i de l'Hospital Germans Trias que han seguit l'evolució d'una cinquantena de pacients al llarg del primer any després del trasplantament.

L'estudi longitudinal els ha permès identificar un patró cel·lular específic als tres mesos posttrasplantament. Els pacients amb nivells més alts d'una signatura específica de cèl·lules B transicionals (associat a cèl·lules B reguladores) tindrien menys risc d'afectacions en la funció renal futura i de rebuig, mentre que nivells baixos indicarien un pitjor pronòstic.

Aquesta nova signatura permetria personalitzar de forma més precisa l'atenció i tractaments dels pacients. Els pacients identificats com de risc baix es podrien beneficiar d'una minimització dels règims d'immunosupressió i els pacients amb un risc alt podrien tenir un seguiment més proper i mesures preventives per evitar la disfunció i el rebuig del trasplantament.

A més de l'anàlisi cel·lular, els investigadors han avaluat diversos gens associats prèviament pel grup a cèl·lula B reguladora, que també mostren una relació amb el funcionament del ronyó trasplantat i podrien actuar com a indicadors addicionals del risc de dany.

Sergio Garcia Garcia, investigador del grup REMAR a l'IGTP i autor de l'estudi, subratlla la rellevància de l'estudi del sistema immunitari per avaluar el possible fracàs del trasplantament renal: "Els nostres resultats són consistents amb el que s'ha observat en estudis anteriors a altres centres. Cal continuar estudiant les cèl·lules B i ampliar l'abast a altres components del sistema immunitari". Afegeix que "els marcadors que analitzem poden tenir un gran impacte en com es gestiona el seguiment dels pacients després d'un trasplantament de ronyó".

Referència

Perezpayá I, Garcia SG, Clos-Sansalvador M, Sanroque-Muñoz M, Font-Morón M, Rodríguez-Martínez P, Vila-Santandreu A, Bover J, Borràs FE, Cañas L, Franquesa M. Molecular screening of transitional B cells as a prognostic marker of improved graft outcome and reduced rejection risk in kidney transplant. Front Immunol. 2024 Aug 12;15:1433832. DOI: 10.3389/fimmu.2024.1433832.

Finançament

Aquest treball ha estat recolzat en part pel projecte PI17/00335 de l'Instituto Carlos III, integrat al Plan Nacional de I+D+i, i finançat per l'ISCIII i el Fons Europeu de Desenvolupament Regional. SG compta amb el suport del Departament de Salut de Catalunya gràcies a una subvenció del PERIS-PIF-Salut (SLT017/20/000158). MC-S compta amb el suport d'una beca de l'ISCIII (FI20/00021); FB és investigador sènior de l'Institut de Recerca en Ciències de la Salut Germans Trias i Pujol, amb el suport del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, i MF compta amb el suport de l'ISCIII (MS19/00018), cofinançat per FEDER/FSE , «Invertint en el teu futur». El grup REMAR està reconegut com a grup de recerca consolidat per Agaur (SGR-GRC-00187) i forma part de la xarxa espanyola RICORS-2040 finançada per l'ISCIII i els Fons Europeus de Desenvolupament Regional.