Un nou estudi revela la infrautilització d'un fàrmac clau en pacients amb esquizofrènia resistent al tractament

El grup de recerca de Psiquiatria i Salut Mental de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), conjuntament amb el grup ETEP (Estudi i Tractament d'Episodis Psicòtics) de l'Hospital del Mar, ha publicat un estudi a la Spanish Journal of Psychiatry and Mental Health que analitza l'ús de la clozapina en pacients amb esquizofrènia resistent al tractament en els primers dos anys després del primer episodi psicòtic (PEP).

L'estudi analitza els patrons de prescripció de la clozapina en pacients diagnosticats amb un PEP. L'objectiu principal era determinar la proporció de pacients que reben clozapina, els predictors inicials de l'ús, el temps fins a la seva iniciació, els medicaments que es prenen a la vegada i els efectes adversos associats.

Els principals resultats d'aquesta recerca han estat els següents:

• De 255 pacients, només el 7,8% van rebre clozapina, malgrat que un 30,2% eren resistents al tractament.
• Una puntuació més baixa en l'Escala Global de Funcionament (GAF) es correlacionava amb l'ús de clozapina en els dos primers anys.
• La mediana del temps fins a la iniciació de la clozapina va ser de 55 dies.
• Els efectes secundaris més comuns van ser la sedació i les alteracions metabòliques, incloent-hi augment de l'índex de massa corporal (IMC) i dels triglicèrids.

"Aproximadament un 20-30% dels pacients amb esquizofrènia no responen als tractaments antipsicòtics convencionals i són considerats resistents al tractament. En aquests casos, la clozapina és el tractament d'elecció, però la seva utilització a la pràctica clínica real sovint es retarda o és insuficient" explica la Dra. Alba Toll, cap del grup de recerca de Psiquiatria i Salut Mental de l'IGTP i una de les autores principals de l'estudi. "Un dels motius de la infrautilització de la clozapina és la reticència, tant per part dels clínics com dels pacients, a iniciar el tractament a causa dels seus potencials efectes secundaris, com la sedació i les alteracions metabòliques".

Tot i això, l'ús de la clozapina en els primers anys després del primer episodi psicòtic pot disminuir significativament la simptomatologia psicòtica d'aquests pacients i millorar la seva qualitat de vida: "Malgrat les dificultats, l'ús de la clozapina en les fases inicials després d'un primer episodi psicòtic és essencial per millorar el pronòstic a llarg termini dels pacients amb esquizofrènia resistent al tractament. Per tant, és molt important promoure estratègies que ajudin a la implementació d'aquest tractament de forma més àmplia i precoç, com per exemple la formació dels professionals de la salut, i la sensibilització dels pacients i les seves famílies sobre els beneficis potencials del tractament".

Aquest estudi evidencia la infrautilització de la clozapina, malgrat els seus beneficis en la millora dels símptomes psicòtics i la qualitat de vida dels pacients amb resistència al tractament. Els autors subratllen la necessitat de més formació i sensibilització per a una implementació més àmplia i precoç de la clozapina en la pràctica clínica.

Referència

Pechuán E, Toll A, Bergé D, Legido T, Martínez-Sadurní L, Trabsa A, De Iturbe G, Fernández SG, Jiménez-Fernández B, Fernández A, Pérez-Solà V, Mané A. Clozapine use in the first two years after first-episode psychosis in a real-world clinical sample. Span J Psychiatry Ment Health. 2024 Jun 20:S2950-2853(24)00035-8. DOI: 10.1016/j.sjpmh.2024.06.001.