El projecte "Workshop #20 - Xarxes Neuronals'', un espai de trobada, experimentació i recerca entre ciència, art, tecnologia i societat

L'activitat de la Fundació Èpica La Fura dels Baus, co-finançada per la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), amb col·laboració de l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya, i el Centre de Visió per Computador (CVC-UAB) s'ha desenvolupat del 14 al 26 de maig a la Casa de l'Aigua (Trinitat Nova) de Barcelona. Els resultats es van presentar el passat cap de setmana davant de més de 200 persones.

La Fundació Èpica La Fura dels Baus, en col·laboració amb l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol (IGTP), l'Institut d'Investigacions Biomèdiques de Barcelona (IIBB-CSIC), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i el Centre de Visió per Computador (CVC-UAB), ha presentat els resultats del projecte "Xarxes Neuronals - Workshop #20". Aquest esdeveniment innovador, que combina l'excel·lència científica i les arts escèniques, ha transformat la Casa de l'Aigua de Trinitat Nova en un espai de trobada, experimentació i recerca entre ciència, art, tecnologia i societat.

Sessions de transferència del coneixement

El taller, desenvolupat entre el 6 i el 27 de maig, va incloure una fase inicial on els experts dels centres participants van exposar els seus camps de treball i reptes. Els investigadors del grup de recerca de Psiquiatria i Salut Mental de l'IGTP, Dra. Maria Iglesias-González, Dra. Alba Toll i Dr. Jorge Cuevas-Esteban, amb la col·laboració del Dr. Magi Farré, van plantejar un repte als artistes: analitzar el processament emocional després de l'administració de cannabidiol (CBD) en subjectes sans, comparant-ho amb placebo. Els resultats preliminars van mostrar dificultats en la identificació de la por després de l'administració de CBD. Cuevas, cap del Servei de Psiquiatria d'Adults de l'Hospital Universitari Germans Trias, explica que "aquestes troballes són crucials per comprendre millor les interaccions entre substàncies i emocions".

Una de les parts més innovadores del projecte va ser realitzar va es va replicar una entrevista a una intel·ligència artificial simulant una persona amb esquizofrènia que arriba a urgències i no té consciència de la seva condició. "La IA ens donava respostes que la feien semblar victoriosa i acceptava qualsevol intervenció o programació suggerida", comenta Cuevas. Aquesta experimentació amb IA forma part d'una col·laboració més àmplia amb diversos col·lectius de recerca en intel·ligència artificial, intentant generar errors que manifestessin de manera diferent a la del humà en termes matemàtics o de IA.

Conceptualització, disseny i presentació pública

En la segona fase del taller, els participants van desenvolupar íntegrament en dues setmanes una experiència per ser presentada davant el públic, acompanyats per l'equip de la Fundació Èpica i els seus experts investigadors. La performance, celebrada els dies 25 i 26 de maig a La Casa de l'Aigua de Trinitat Nova, va explorar com els psiquiatres observen el cervell malalt i com els informàtics resolen problemes en les seves xarxes neuronals artificials. Després de la presentació, experts i artistes van respondre els dubtes del públic i van explicar el procés creatiu.

Col·laboració de llarga durada

Aquesta col·laboració entre la Fundació Èpica i IGTP ha permès que conceptes complexos relacionats amb la salut mental siguin més accessibles i comprensibles per al públic en general, ajudant a educar la comunitat i augmentant la consciència sobre les malalties mentals i reduir-ne l'estigma associat. La integració d'artistes i experts de diverses disciplines ha fomentat la interdisciplinarietat, aportant noves perspectives i estimulant la creativitat científica.

"La col·laboració amb la Fundació Èpica ens ha permès no només divulgar coneixement científic sinó també aprendre de diferents disciplines. Aquesta interacció fomenta la creativitat i aporta noves perspectives als nostres projectes," afirma Jorge Cuevas. A més, matisa que "és important transmetre un missatge sobre la salut mental que permeti conèixer més a fons les patologies mentals i reduir l'estigma associat".

També del camp de la neurociència, la Dra. Victòria Puig i el Dr. Thomas Gener, de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Barcelona del CSIC, que participaven per tercera vegada en aquest tipus d'iniciativa de la Fundació Èpica, han seguit recollint dades per a la recerca que estan duent a terme sobre els processos neurobiològics inherents al procés creatiu. Els investigadors estudien la dinàmica de les xarxes neuronals en animals i els efectes dels fàrmacs per a malalties mentals.

D'altra banda, el projecte ha comptat amb la participació de dos investigadors del camp de la Intel·ligència Artificial. El Dr. Xim Cerdà Company del grup de recerca Neurobit del Centre de Visió per Computador de la UAB ha proposat en el marc d'aquest projecte el repte tecnològic relacionat amb l'entrenament de models generatius de IA mitjançant l'ús de les creacions dels assistents perquè aquests models tinguin la seva pròpia "creativita". A més, ha posat damunt la taula les diverses eines de la IA que han servir com a eina i companys de creació.

Per últim, l'investigador en patrons de reconeixements Raul Benitez Iglesias de l'escola d'enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) ha proposat per aquest projecte explorar l'aprenentatge de reconeixement de patrons per part d'humans i per part de les màquines, destacant diferències entre humans i màquines. 

Sobre la Fundació Èpica

La Fundació Èpica La Fura dels Baus compta amb quatre línies de treball: R+D+I; Activitats de disseminació, transferència del coneixement i internacionalització; Activitats socioculturals i de territori; i residències. A través d'aquestes línies s'han realitzat més de 25 projectes multidisciplinaris amb la participació de més de 800 creatius i artistes i més de 100 científics i experts, assolint una audiència de 15.000 persones en esdeveniments físics i generant un impacte digital de més de 100.000 visualitzacions.

Des dels seus inicis, la Fundació treballa amb diversos centres d'investigació tant nacionals com internacionals, posicionant-se com un laboratori innovador en el qual dur a terme experiments proposats per grups de recerca. Aquests es dirigeixen a Èpica amb l'objectiu de fer front a reptes, dur a terme proves de concepte o recollir dades per a la investigació. En aquest sentit, Èpica no només ha col·laborat en la recerca sinó que s'ha convertit en un veritable cas d'estudi per disciplines com la neurociència, les malalties neuromusculars i neurodegeneratives, o la filosofia.